Córrer per les muntanyes és quelcom que sempre s’ha fet, per desplaçar-se més ràpid, per portar notícies, per un gaudi personal, per una urgència…. De fet, hi ha segurament tantes motivacions com potencials corredors.
No és, però, fins fa molts pocs anys que el córrer ha esdevingut una activitat competitiva i massificada que afecta gairebé totes les zones de muntanya bona part de les quals son espais naturals protegits (parc nacional, parcs naturals, espais del PEIN, reserves naturals, paratges naturals d’interès nacional. És evident que qualsevol activitat a l’aire lliure comporta algun tipus d’impacte o pertorbació sobre l’entorn natural, i per tant cal que tots aquells que en gaudim ens plantegem accions que la facin sostenible i en minimitzin l’impacte.
Per això des del Parc Natural del Cadí Moixeró demanem al tots els corredors de l’Ultra i Trail Pirineu que tinguin sempre presents els punts que venen a continuació:
- Ajustar-se a la traça dels camins quan es corre o camina, ajuda a mantenir-los oberts, a la vegada que redueix els problemes d’erosió que sovint comporta fer dreceres.
- Assegurar-se que els embolcalls de menjar o beure es queden dins les butxaques o la motxilla, evitarà trobar desprès papers, plàstics o altres deixalles pels camins, que a més poden ser engolits per animals i provocar-los problemes intestinals.
- Procurar que després del nostre pas la muntanya, aquesta quedi més neta que com la hem trobat. Recollim els residus que ens anem trobant pel camí, o almenys una part i llencem-los al contenidor.
- No es estrany trobar al mig o vora el camí animals domèstics (vaques, cavalls, ovelles) que observaran el pas dels corredors amb certa desconfiança, més si tenen cries. Cal evitar alterar-los, reduint la velocitat, separant-nos dels animals i evitant tocar-los.
- En ocasions els ramats domèstics poden anar acompanyats de gossos protectors, per evitar danys d’ós, llop o gossos assilvestrats. En aquest cas s’ha de voltar el ramat (mai travessar-lo pel mig), evitar tocar els animals, permetre si de cas que el gos ens olori i comprovi que no som una amenaça, i continuar la marxa a ritme més lent fins allunyar-se.
- Els animals salvatges en general fugen davant la presència de l’home. Si per casualitat però ens ensopeguem davant per davant amb un senglar, un cérvol o un altre animal, es millor aturar-nos i deixar espai per que l’animal tingui per on fugir de nosaltres. No es recomanable dirigir-se cap a ell, per evitar la seva reacció contra nosaltres per defensar-se.
- La muntanya sempre ha estat un lloc de companyonia. Saludar a les persones que ens trobem ajuda a mantenir aquest bon ambient. Comentar a més possibles incidències del camí que haguem trobat, pot ajudar a altres usuaris amb els que ens creuem.
- Moltes muntanyes estan compartimentades amb tanques i fils, com a eina de gestió dels ramats domèstics. Sovint doncs es troben filats que creuen els camins. Cal passar-los sense malmetre’ls, i si tenen maneta per obrir-los, cal tancar-los una vegada passats. S’evitarà així que s’escapi bestiar domèstic que poden provocar danys o accidents.
- Moure el cos fa moure també els budells i podem tenir necessitat de buidar part dels mateixos. No costa res fer la deposició en un clot excavat prèviament amb el taló i desprès recobrir la femta i els papers emprats, tapant-ho tot amb terra, fulles i pedres.
- Tenir temps per alçar la vista del camí o per parar uns moments , ens permetrà gaudir del privilegiat paisatge pel que passem. Coneix-se’l i gaudir-lo son el pas previ a estimar-lo i respectar-lo.
- Els acompanyants, familiars i amics que ens acompanyen a la cursa, per animar-nos i donar-nos suport, han de ser conscients de ser en un espai natural excepcional que cal respectar i protegir. Aparcar el cotxe en indrets adequats, mai en prats no senyalitzats; no abandonar deixalles; evitar ser massa sorollosos; no envair propietats privades; respectar els prats amb herba alta…son accions respectuoses amb l’entorn.
